Perquè aquest fons i no un altre?

Aquest no ha estat un fons triat a l’atzar, té un perquè. Primerament, vaig buscar i mirar imatges i plantilles tractant de buscar un fons que tingues sentit ja que el fons pren un gran protagonisme en el meu bloc. 

Vaig trobar aquest, l’acuarel.la és una tècnica artística amb la qual m’identifico jo com a persona. També perquè reflexa com hem sento davant les noves tecnologies; el fons és com un mar immens de color càlid ple de lligams i intercomunicacions, és com una gran xarxa d’enllaços i camins. M’agrada que tot sigui de color càlid, ja que dins la desorganització dels camins d’aquarel.la hi ha calidesa i així és com jo hem sento davant els nous mèdis.

Quien cree Disney que soy yo?

Después de leer el articulo he reflexionado mi opinión hacia Disney, todo y que ha tenia una opinión bastante crítica sobre ello. Desde hace varios años Disney me parecía mucho más que simple distracción y entretenimiento, en muchas de sus películas empecé a ver connotaciones machistas y daban unos valores muy estereotipados de la realidad, por ejemplo creaban estereotipos de la mujer bonita, delgada, sumisa…A demás de eso me parece exagerado todo el mundo que se ha creado al rededor de Disney y la gran comercialización que se ha hecho al rededor de las películas, hay toda una gran comercialización ya sea de vídeo juegos a pulseras con imágenes relacionadas con la película.

Centrándome en la pregunta ¿Quien cree, la película de Mulan, que soy yo?
Creo que me ve como a una chica consumidora, ya que han sacado todo tipo de productos relacionados con la película, también me ven como a una mujer que tiene que ser sumisa, entregada, delicada i bonita. También como a una chica que tiene que guiarse por sus instintos (ya que Mulan se va a la guerra haciéndose pasar por su padre, ya que el esta muy mayor) y sacrificarse por los demás y la familia, modelo tradicional.

Educar per transformar

Estem dins la societat de la informació, i això és un fet real i clar. On s’ha anat formant un gran desnivell enfront l’educació, aquest sobretot be donat per el model que arrosseguem de la societat industrial, marcat per una pedagogia que és basava en els continguts i el que és pretenia era transmetre coneixements, veien l’infant com un got buit que el professor havia d’omplir d’informació,intentaven que tots arribessin a un nivell acadèmic igual, per tant el que feien era homogeneïtzar les persones, deixant de banda a aquelles que més ho necessitaven.
Aquesta nova corrent de les Comunitats d’Aprenentatge, volen que la educació sigui per tothom, sense distinció de classes, ètnies... és basa en una pedagogia crítica, i creu que totes les persones tenen les capacitats per fer-ho, a través d’una forma crítica, participativa, democràtica i dialògica, el que hem de posar són els medis perquè puguin demostrar-ho.