Un nou paradigma en l'eduació?

Aquí us explico una mica els vídeos que trobareu al final del bloc.

Hi ha quatre vídeos de la plel.licula  La Educación Prohibida.
És un projecte innovador que vol donar-nos a conèixer un canvi que s'hauria de produir en la educació actual. Ho fa a través de la gravació de diferents pedagogs, mestres i persones relacionades amb l'educació que parlen de conceptes molt interessants, ens parlen de la necessitat d'una evolució i ho analitza a través el canvi de la societat.

Crec que us pot interessar molt, ja que no hi ha gaires propostes com aquesta, almenys tant ben documentades.

Que us transmet aquesta imatge?

El primer treball amb el qual vam començar a treballar el photoshop, va ser l'autoretrat. La imatge que veieu aquí dalt és el resultat del meu treball.
Em va agradar molt treballar una fotografia partint i analitzant tots els elements que surten en ella, pensant que tots diuen alguna cosa de tu, això hem va fer pensar; que vull transmetre de mi? Quins elements em defineixen més? Com soc jo?
M'agrada la fotografia perquè és un art que transmet i plasma, pot captar un instant fugaç o pot ser premeditada i estudiada.
Jo hem pregunto; que us transmet aquesta imatge?

Com relaciono aquest treball amb la meva professió?
Alhora de treballar amb els infants, la fotografia i la imatge son molt importants ja que és una tècnica molt visual que et permet mostrar la realitat. Saber seleccionar, retallar, enquadrar i pensar allò que transmet és molt important perquè alhora de treballar amb els infants hem de saber que els volem mostrar i saber ser selectiu és molt important. Treballar el photoshop ajuda a que puguis ser crític amb les imatges.

També estaria molt be fer una activitat d'autoretrat amb els infants, passant de la fotografia al dibuix, de manera que treballem l'autocomenixament, aquest és un aspecte important per als infants d'infantil. Utilitzant les noves tecnologies i també fent us d'allò més antic, els llapis de colors.

Perquè aquest fons i no un altre?

Aquest no ha estat un fons triat a l’atzar, té un perquè. Primerament, vaig buscar i mirar imatges i plantilles tractant de buscar un fons que tingues sentit ja que el fons pren un gran protagonisme en el meu bloc. 

Vaig trobar aquest, l’acuarel.la és una tècnica artística amb la qual m’identifico jo com a persona. També perquè reflexa com hem sento davant les noves tecnologies; el fons és com un mar immens de color càlid ple de lligams i intercomunicacions, és com una gran xarxa d’enllaços i camins. M’agrada que tot sigui de color càlid, ja que dins la desorganització dels camins d’aquarel.la hi ha calidesa i així és com jo hem sento davant els nous mèdis.

Quien cree Disney que soy yo?

Después de leer el articulo he reflexionado mi opinión hacia Disney, todo y que ha tenia una opinión bastante crítica sobre ello. Desde hace varios años Disney me parecía mucho más que simple distracción y entretenimiento, en muchas de sus películas empecé a ver connotaciones machistas y daban unos valores muy estereotipados de la realidad, por ejemplo creaban estereotipos de la mujer bonita, delgada, sumisa…A demás de eso me parece exagerado todo el mundo que se ha creado al rededor de Disney y la gran comercialización que se ha hecho al rededor de las películas, hay toda una gran comercialización ya sea de vídeo juegos a pulseras con imágenes relacionadas con la película.

Centrándome en la pregunta ¿Quien cree, la película de Mulan, que soy yo?
Creo que me ve como a una chica consumidora, ya que han sacado todo tipo de productos relacionados con la película, también me ven como a una mujer que tiene que ser sumisa, entregada, delicada i bonita. También como a una chica que tiene que guiarse por sus instintos (ya que Mulan se va a la guerra haciéndose pasar por su padre, ya que el esta muy mayor) y sacrificarse por los demás y la familia, modelo tradicional.

Educar per transformar

Estem dins la societat de la informació, i això és un fet real i clar. On s’ha anat formant un gran desnivell enfront l’educació, aquest sobretot be donat per el model que arrosseguem de la societat industrial, marcat per una pedagogia que és basava en els continguts i el que és pretenia era transmetre coneixements, veien l’infant com un got buit que el professor havia d’omplir d’informació,intentaven que tots arribessin a un nivell acadèmic igual, per tant el que feien era homogeneïtzar les persones, deixant de banda a aquelles que més ho necessitaven.
Aquesta nova corrent de les Comunitats d’Aprenentatge, volen que la educació sigui per tothom, sense distinció de classes, ètnies... és basa en una pedagogia crítica, i creu que totes les persones tenen les capacitats per fer-ho, a través d’una forma crítica, participativa, democràtica i dialògica, el que hem de posar són els medis perquè puguin demostrar-ho.